Reflexionant sobre l'estada a l'escola....

Encara recordo el primer dia que vaig arribar a l’escola, de fet, crec que no l’oblidaré mai. Ens esperàvem a davant de consergeria, els tres companys de classe que també els hi havia tocat aquella escola, i jo. Van trigar una mica a venir-nos a buscar, mentrestant, tots quatre ens anàvem mirant perquè no sabíem ni qui era la directora, ni qui ens vindria a buscar per dir-nos on estava la nostra classe, ni què havíem de fer.

Finalment, va arribar la directora, es va presentar, i de seguida em vaig veure davant de la classe de P5. Va obrir la porta i va dir “Mercè, reforços!”, i jo no sabia encara per què, però la cara de la meva tutora va canviar, somreia (sempre ho ha fet, però aquell somriure era diferent).

A l’entrar a la classe, hi havia tots els nens i nenes que s’anaven posant la bata i anaven guardant les coses, mentre que les primeres paraules de la mestra cap a mi van ser: “aquest nen d’aquí és xinès i acaba d’arribar, mentre anem parlant anem gesticulant perquè pugui adaptar-se el més aviat possible, aquelles dues nenes d’allà fa un mes que són aquí, venen de l’Àfrica i comencen a dir alguna paraula, aquest nen d’aquí té dificultats de parla però ara ja va molt millor, aquell nen d’allà fa poc que és aquí i també té algunes dificultats, i aquella d’allà també és recent arribada i també li costa”. Després de tot això, vaig començar a imaginar perquè havia somrigut, realment el que ella necessitava eren reforços, una mestra sola amb 24 nens, i una part d’aquests amb la situació que em va explicar, encara quan ho recordo me’n faig creus, realment, l’experiència és un grau. De seguida vaig intuir que amb tota aquesta situació que es trobava la classe, em beneficiaria ja que aprendria moltíssim, i així va ser.

A mesura que anaven passant les setmanes, anava aprenent diferents coses: maneres d’actuar, activitats per realitzar, paraules adequades en cada moment, què necessiten els nens i nenes, què fer davant d’alguna situació complicada... .

Per a mi, anar a fer pràctiques cada dimarts, no ha sigut només arribar a l’escola, dir a la mestra què he de fer o què necessita, baixar cadires, treure els nens i nenes a fora el pati, vigilar-los, etc. Ha sigut molt més que això, he pogut veure que ser mestra és difícil (com ja imaginava), que no tothom pot ser-ho, que t’has d’adaptar amb els altres companys/es de claustre, que moltes vegades no podràs dur a terme les activitats que t’havies preparat ja que potser els nens i nenes no s’hi acabaran d’adaptar, que darrera d’un nen o nena conflictiu hi pot haver un problema a casa, però sobretot, he après que ser mestra és fantàstic si realment t’agrada, que després de quatre hores pots acabar cansada, però la situació s’ho val, i que no hi ha res més satisfactori que veure un infant somriure gràcies a qualsevol acció que tu hagis fet per ell.

Aquesta primera estada a l’escola la valoro molt positivament, ha superat totes les expectatives que jo tenia.

Finalment, vull dir que des de petita, sempre m'han ensenyat a ser agraïda amb totes aquelles persones que fan alguna cosa per tu. Per tant, vull agraïr a l'escola Sentfores el fet d’haver-me acollit tant i tant bé, i a la mestra amb qui he estat per ensenyar-me tot el que m'ha ensenyat durant aquest temps,i acompanyar-me al llarg d'aquest primer any de pràctiques. 

Dimarts 20 de maig de 2014

Avui sí, ha arribat el dia. Avui s'acabava l'estada a l'escola. 

Quan he entrat a la classe, he aprofitat que encara no havien obert les portes per donar les gràcies per tot a la meva tutora de pràctiques. La seva resposta ha sigut "gràcies a tu perquè m'has ajudat molt". Un cop he sentit això, me n'he alegrat moltíssim ja que sempre és satisfactori que et diguin que la teva feina ha fet servei. 

Ha sonat el timbre, i com cada dia, teníem els nens i nenes a fora la porta esverats per entrar, i dic esverats perquè realment avui estaven molt esverats. 

Mentre es posaven la bata i guardaven les coses, amb la mestra ens els hem anat mirant mentre que nosaltres també preparàvem les coses, i de cop, hem vist una nena en una cantonada de la classe ballant, uns altres fent una abraçada col·lectiva, una altra nena ens explicava que la seva mare s'havia fet una rascada a la cama, etc. Ens hem mirat amb la mestra i ja hem vist que avui estaven més moguts del compte i que no havíem començat el matí de la millor manera... .

Ha sigut l'hora de fer feina, i tocava fer una prova de nivell com les que han anat fent al llarg d'aquests dies, però aquesta prova ha sigut més llarga que les altres i ràpidament ha sigut l'hora de sortir al pati. 

Tornant del pati, els dimarts sempre ens ve a ajudar la mestra de p3, i un cop érem tots dins la classe, la mestra ha aprofitat per explicar als alumnes que avui era el meu últim dia a l'escola. Realment, no m'agraden els comiats, però aquest encara menys, ja que era la fi d'un període on estava aprenent moltíssim i m’ho estava passant molt bé. 

Els alumnes han callat de cop, i la mestra els ha començat a explicar que jo vaig arribar a l'escola perquè volia ser mestra, però aquell era el meu últim dia i ja era mig mestra després d'estar amb ells. Dit això, els nens i nenes van començar a fer preguntes "I ja no la veurem mai més?", "i si ella marxa amb qui ens quedarem?", "i per què marxa ja?", etc. Un cop contestades totes aquestes preguntes, la mestra els ha dit que m'havien preparat una petita sorpresa, però que per acabar-la de completar, l'hauria de veure...era una foto de tots els nens i nenes de la classe i de la mestra, i faltava que la firmessin tots, així doncs, mentre fèiem classe, la mestra de p3 els ha anat cridant i un per un han anat firmant. Realment, jo no esperava que em fessin res, i m'ha fet moltíssima il·lusió. 

Quan faltaven deu minuts per marxar a casa a dinar, m'han donat el regal embolicat i m'han cantat una cançó. La veritat, no sabia quina cara posar, ja que estava molt feliç però a la vegada no volia deixar tot aquell grup de nens i nenes que m'havien ensenyat tantes coses en qüestió de mesos. 

Al cap de deu minuts, ha sigut l'hora de marxar cap a dinar, i cada un d'ells han anat marxant: uns a menjador, uns a casa amb els pares, i uns a l'autobús per anar a dinar a casa. 

D'aquesta manera, he posat fi a la meva estada de pràctiques a l'escola, cosa que mai oblidaré. 

Dimarts 13 de maig de 2014

Un dia més, però també un dia menys, un dia menys perquè acabi l'estada a l'escola. 

Avui, ja que hem tingut un matí plujós, hem aprofitat l'inici del matí per parlar sobre les patates que tenim plantades a l'hort, ens hem adonat que s'estaven regant amb la pluja, i hem aprofitat per parlar sobre el creixement de les llavors. 

Durant el matí fins l'hora del pati, l'hem dedicat a fer una prova de nivell, i una feina sobre la lectura que vam fer de L'hivern i les formigues de Mercè Rodoreda. Entre la prova, i la feina, els alumnes han acabat esgotats, i per mala sort, avui ha plogut i els alumnes no podien anar al pati perquè estava enfangat....així doncs, ens hem conformat amb que els toqués l'aire al gimnàs. 

Tornant del pati, hem aprofitat per fer la continuïtat d'un projecte que hem estat fent durant tot l'any a partir de frases. Avui ens tocava treballar la part de morfologia,  ens en hem sortit, i els alumnes han fet propostes molt bones en quant a les frases. 

Després de tota una hora de dedicació al projecte, ha sigut l'hora de marxar cap a casa, i així, amb feina fins el capdamunt, hem acomiadat una altra jornada a l'escola. 

Dimarts 6 de maig de 2014

Durant tot el dia d’ahir, als cursos de primària feien les proves de les competències bàsiques, a infantil no era el cas, però igualment a la meva classe de p5 els hi fan unes proves durant tota la setmana, però unes proves diferents i que equivaldrien al nivell de 1r, bàsicament per saber en quin nivell es troben els alumnes de p5.

Els nens i nenes estan fent una prova per dia aproximadament, i com que no estan acostumats a estar tanta estona concentrats sense parlar amb ningú i aïllats els uns dels altres per no copiar, acaben esgotats.

Durant el matí, vam fer una primera prova, i quan vam acabar, els nens estaven molt cansats, i ja va ser hora d’esmorzar i sortir al pati. Un cop els alumnes estaven al pati, amb la mestra vam aprofitar per tractar sobre alguns treballs que haig de dur a terme tenint en compte l’observació de les pràctiques.

Seguidament, ja va sonar el timbre avisant que s’acabava el pati, i vam dedicar la següent estona a treballar la literatura, vam fer un petit resum entre tots d’un conte de Mercè Rodoreda, i a continuació van fer un dibuix imaginant el que més li havia agradat a cadascú del llibre. Realment, van sortir dibuixos molt interessants, i cada dia veig més clar que la imaginació dels infants és infinita i pot arribar a donar molt bons fruits.

Va ser una jornada igual de llarga que les altres en quant a les hores, però se’m va fer una de les més curtes, probablement perquè cada vegada tenim més a prop la fi d’aquests primer any de pràctiques.

Dimarts 22 d'abril de 2014

Avui, quan hem fet la rodona que ens porta direcció a l'escola, ja anàvem comentant com estarien d’esverats els nens i nenes després de tants de dies de vacances. Imaginava quines anècdotes ens explicarien i s’explicarien entre ells: "jo vaig tenir una mona gegant!", "la meva era del Barça!", "el meu padrí em va comprar la mona que jo volia", "jo vaig anar a passar uns dies a la platja!", " jo vaig anar a la muntanya!", entre d'altres frases. 

Al cap d'un quartet d'hora ja entraven els alumnes a l'aula, i efectivament, he escoltat més d'una frase de les que he sentit anteriorment. 

Avui era un dia diferent, començàvem la setmana cultural a l'escola, aquest any amb la temàtica de la cuina. Així doncs, un cop hem estat preparats hem anat cap al gimnàs amb la resta d'alumnes de l'escola, a fer l'acte d'obertura de la setmana cultural de la cuina, on els nens i nenes han cantat i ballat, les mestres s'han disfressat de cuineres i els han llegit uns quants versos, i seguidament, ja se'ns ha fet l'hora d'esmorzar!

Tornant del pati, hem fet uns experiments amb l'aigua, on hem mesurat amb ampolles, gots i altres eines de mesurar l'aigua, a què equivalia un litre. Els alumnes s'ho han passat molt bé a la vegada que han après! És fantàstic fer aquestes activitats on es poden demostrar els conceptes a l'aula i hi participen activament els nens i nenes. 

Per finalitzar, hem acomiadat el matí tot recollint els diferents materials de matemàtiques, i jo, com si fos una alumna més, he marxat intrigada per saber què faríem el següent dimarts! 

Dijous 10 d'abril de 2014

Aquesta setmana ha sigut una mica diferent, en comptes d'anar a l'escola el dimarts hi vaig anar el dijous. Evidentment, al canviar de dia també va canviar l'horari i la planificació.

S'apropaven les vacances de Setmana Santa, i per començar el dia vam fer una activitat on els alumnes havien de pintar la seva fitxa amb el seu ou de pasqua, i decorar-lo amb els colors que més els hi agradessin. Van sortir ous de pasqua molt diferents, uns més ben pintats que d'altres, uns amb un disseny millor que d'altres, però tots fets amb molta il·lusió i amb moltes ganes de que arribessin les vacances. 

La mitja hora tornant del pati, van venir  els "germans grans". Cada un dels alumnes de p5 té un alumne de 6è que li fa de germà o germana gran. És un projecte que duu a terme l'escola, i penso que està molt bé ja que sempre és bo crear un vincle entre els més petits i els més grans. 

Així doncs, quan van venir els germans i germanes grans, els més petits estaven molt contents per poder parlar amb ells i ensenya'ls-hi les últimes feines que havien fet. Un cop fet això, cada un dels germans grans va llegir un conte al seu germà o germana petit. 

Passada aquesta hora i després d'un bon enrenou dins la classe, ja que vam passar de ser 25 nens i nenes a ser-ne 50, els més grans van marxar cap a la seva classe i nosaltres vam continuar amb les nostres feines. 

Més tard, va arribar la mestra d'anglès per emportar-se mig grup a fer classe, i l'altre mig grup es va quedar amb nosaltres a la classe, on vam fer una feina durant mitja horeta, i passada aquesta mitja horeta vam tornar a fer el canvi: el grup que feia anglès va venir cap a la classe, i el que estava a la classe va marxar a fer anglès. 

Aviat va ser l'hora de marxar cap a casa, havia sigut una jornada diferent amb molt d'enrenou tornant del pati, però al cap i a la fi, vam treballar molt i com sempre, els nens i nenes estaven molt contents. 

Dimarts 1 d'abril de 2014

Avui se m'ha passat el matí volant. 

Hem fet un experiment sobre la flotabilitat barrejant ciències i matemàtiques, treballant amb materials que normalment no utilitzen, com són les pilotes de moltes mides, moltes textures i diferent pes, els nens i nenes al·lucinaven!

Els hi ensenyàvem dues pilotes diferents i ells havien de dir què creien que passaria, si flotarien o no. Acte seguit, ho comprovàvem i fèiem una petita reflexió de per què passava el que passava. 

Estona després, hem fet mitja horeta de literatura. Avui, per primer cop, he vist el que són 26 nens i nenes gaudint de la literatura de Mercè Rodoreda. Prèviament se'ls hi havia explicat qui era Mercè Rodoreda, i què feia. Seguidament, la seva tutora els hi ha dit que havien d'estar molt i molt atents, ja que aquesta escriptora explicava les histories amb paraules una mica complicades que ells i elles encara no sabien, però que entre tots esbrinaríem. 

Durant mitja hora, els alumnes no han desconnectat i han estat pendents de la història que els hi plantejava Mercè Rodoreda, i sobretot, intentant esbrinar totes aquelles paraules que desconeixien. Realment ha sigut fantàstic.

Un cop haver acabat el temps de lectura, l'estona restant l'hem dedicat a decorar els àlbums de primavera d'aquest trimestre fins que ha sigut hora d'anar a dinar. 

Si fas el que t'agrada i a més a més t'ensenyen tècniques per treballar molt interessants, i activitats que t'aporten molt tant a tu com als alumnes, al final del matí podríem dir allò de "sabe a poco". 

Val a dir, també, que gran part de tot això és gràcies a la meva tutora de pràctiques, però també dels alumnes. 

Penso que sortir d'una jornada a l'escola amb la sensació de que t'han aportat coses noves tant a nivell personal com a nivell professional és fantàstic, i és que com diu Gerard Guix al seu llibre Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me, la majoria de relacions es basen en un intercanvi d'accions, una cadena de favors, un donar i rebre, i un estira-i-arronsa. 

Jo avui he sortit molt contenta de l'escola, perquè com la majoria de dies, he donat el màxim que he pogut de mi, i he rebut el mateix però multiplicat per mil.