Avui sí, ha
arribat el dia. Avui s'acabava l'estada a l'escola.
Quan he entrat a la classe, he aprofitat que encara no havien obert les
portes per donar les gràcies per tot a la meva tutora de pràctiques. La seva
resposta ha sigut "gràcies a tu perquè m'has ajudat molt". Un cop he
sentit això, me n'he alegrat moltíssim ja que sempre és satisfactori que et
diguin que la teva feina ha fet servei.
Ha sonat el timbre, i com cada dia, teníem els nens i nenes a fora la porta
esverats per entrar, i dic esverats perquè realment avui estaven molt
esverats.
Mentre es posaven la bata i guardaven les coses, amb la mestra ens els hem
anat mirant mentre que nosaltres també preparàvem les coses, i de cop, hem vist una
nena en una cantonada de la classe ballant, uns altres fent una abraçada col·lectiva,
una altra nena ens explicava que la seva mare s'havia fet una rascada a la
cama, etc. Ens hem mirat amb la mestra i ja hem vist que avui estaven més
moguts del compte i que no havíem començat el matí de la millor manera... .
Ha sigut l'hora de fer feina, i tocava fer una prova de nivell com les que
han anat fent al llarg d'aquests dies, però aquesta prova ha sigut més llarga
que les altres i ràpidament ha sigut l'hora de sortir al pati.
Tornant del pati, els dimarts sempre ens ve a ajudar la mestra de p3, i un
cop érem tots dins la classe, la mestra ha aprofitat per explicar als alumnes
que avui era el meu últim dia a l'escola. Realment, no m'agraden els comiats,
però aquest encara menys, ja que era la fi d'un període on estava aprenent
moltíssim i m’ho estava passant molt bé.
Els alumnes han callat de cop, i la mestra els ha començat a explicar que
jo vaig arribar a l'escola perquè volia ser mestra, però aquell era el meu
últim dia i ja era mig mestra després d'estar amb ells. Dit això, els nens i
nenes van començar a fer preguntes "I
ja no la veurem mai més?", "i si ella marxa amb qui ens
quedarem?", "i per què marxa ja?", etc. Un cop contestades totes aquestes
preguntes, la mestra els ha dit que m'havien preparat una petita sorpresa, però
que per acabar-la de completar, l'hauria de veure...era una foto de tots els
nens i nenes de la classe i de la mestra, i faltava que la firmessin tots, així
doncs, mentre fèiem classe, la mestra de p3 els ha anat cridant i un per un han
anat firmant. Realment, jo no esperava que em fessin res, i m'ha fet moltíssima
il·lusió.
Quan faltaven deu minuts per marxar a casa a dinar, m'han donat el regal
embolicat i m'han cantat una cançó. La veritat, no sabia quina cara posar, ja
que estava molt feliç però a la vegada no volia deixar tot aquell grup de nens
i nenes que m'havien ensenyat tantes coses en qüestió de mesos.
Al cap de deu minuts, ha sigut l'hora de marxar cap a dinar, i cada un
d'ells han anat marxant: uns a menjador, uns a casa amb els pares, i uns a
l'autobús per anar a dinar a casa.
D'aquesta manera, he posat fi a la meva estada de pràctiques a l'escola,
cosa que mai oblidaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada