La
jornada d’avui a l’escola ha sigut una mica caòtica.
Fa
dos setmanes la meva tutora va haver d’agafar la baixa perquè es va fer mal, i
dimarts passat va arribar una noia a fer la substitució però estava acabant el
seu període d’embaràs, és per això que avui, com cada dimarts, a les nou menys
deu quan entrava a l’escola, ja no hi era perquè també ha hagut d’agafar la
baixa. Així doncs, hem continuat amb la rutina i ho hem fet entre les mestres
de P3 i jo.
El
que més m’ha sobtat d’avui, ha sigut quan després de l’esbarjo hem entrat a
l’aula i un dels alumnes no ha parat de plorar i d’estar enfadat fins que ha
sigut l’hora d’anar a dinar.
Com
és evident, cada persona és un món, i per mi, comunicar-me amb aquest alumne
m’és diferent que amb els altres ja que té alguns problemes de parla. És un
alumne que ha arribat aquest any nou i ve d’un país on la llengua, les costums
i totes les tradicions són diferents, així doncs amb el temps que ha estat aquí
ha començat a aprendre moltes coses, i també ja es comença a intentar expressar
amb el català tot i que li costa molt, i a nosaltres a vegades també ens costa
entendre’l, i avui ha sigut així.
Des
del primer moment en que l’he vist plorar i enfadat, he anat a demanar-li què
passava, i no hi havia manera que parlés. Encara no és capaç de dir una frase
seguida, així doncs, no sé com jo podia pensar que em contestaria...potser per
signes, potser amb monosíl·labs, però no hi havia manera. La feina l’ha fet a
mitges i no ha parat de plorar fins l’hora de dinar.
Amb
aquest cas que acabo d’explicar, me n’he adonat que la majoria de vegades
els/les mestres hem de ser una mena de súper herois capaços de fer-ho tot,
però què passa si ens trobem amb un cas
així? Com ens podem comunicar amb un alumne que degut a alguna cosa que li ha
passat no es vol comunicar, i encara que pogués degut al poc temps que fa que
està amb nosaltres és incapaç de dir una frase seguida?
Realment
tota aquesta situació m’ha fet reflexionar molt, ja que sempre intento
treballar de la millor manera, però no sé si hauria d’haver insistit més, o pot
ser no tant. El que sí que és cert és que les qüestions esmentades anteriorment
ens poden portar a respostes bastant complexes. Així doncs, deixo que cadascú
pensi en aquest cas i com hauria actuat en una situació així.
