Reflexionant sobre l'estada a l'escola....

Encara recordo el primer dia que vaig arribar a l’escola, de fet, crec que no l’oblidaré mai. Ens esperàvem a davant de consergeria, els tres companys de classe que també els hi havia tocat aquella escola, i jo. Van trigar una mica a venir-nos a buscar, mentrestant, tots quatre ens anàvem mirant perquè no sabíem ni qui era la directora, ni qui ens vindria a buscar per dir-nos on estava la nostra classe, ni què havíem de fer.

Finalment, va arribar la directora, es va presentar, i de seguida em vaig veure davant de la classe de P5. Va obrir la porta i va dir “Mercè, reforços!”, i jo no sabia encara per què, però la cara de la meva tutora va canviar, somreia (sempre ho ha fet, però aquell somriure era diferent).

A l’entrar a la classe, hi havia tots els nens i nenes que s’anaven posant la bata i anaven guardant les coses, mentre que les primeres paraules de la mestra cap a mi van ser: “aquest nen d’aquí és xinès i acaba d’arribar, mentre anem parlant anem gesticulant perquè pugui adaptar-se el més aviat possible, aquelles dues nenes d’allà fa un mes que són aquí, venen de l’Àfrica i comencen a dir alguna paraula, aquest nen d’aquí té dificultats de parla però ara ja va molt millor, aquell nen d’allà fa poc que és aquí i també té algunes dificultats, i aquella d’allà també és recent arribada i també li costa”. Després de tot això, vaig començar a imaginar perquè havia somrigut, realment el que ella necessitava eren reforços, una mestra sola amb 24 nens, i una part d’aquests amb la situació que em va explicar, encara quan ho recordo me’n faig creus, realment, l’experiència és un grau. De seguida vaig intuir que amb tota aquesta situació que es trobava la classe, em beneficiaria ja que aprendria moltíssim, i així va ser.

A mesura que anaven passant les setmanes, anava aprenent diferents coses: maneres d’actuar, activitats per realitzar, paraules adequades en cada moment, què necessiten els nens i nenes, què fer davant d’alguna situació complicada... .

Per a mi, anar a fer pràctiques cada dimarts, no ha sigut només arribar a l’escola, dir a la mestra què he de fer o què necessita, baixar cadires, treure els nens i nenes a fora el pati, vigilar-los, etc. Ha sigut molt més que això, he pogut veure que ser mestra és difícil (com ja imaginava), que no tothom pot ser-ho, que t’has d’adaptar amb els altres companys/es de claustre, que moltes vegades no podràs dur a terme les activitats que t’havies preparat ja que potser els nens i nenes no s’hi acabaran d’adaptar, que darrera d’un nen o nena conflictiu hi pot haver un problema a casa, però sobretot, he après que ser mestra és fantàstic si realment t’agrada, que després de quatre hores pots acabar cansada, però la situació s’ho val, i que no hi ha res més satisfactori que veure un infant somriure gràcies a qualsevol acció que tu hagis fet per ell.

Aquesta primera estada a l’escola la valoro molt positivament, ha superat totes les expectatives que jo tenia.

Finalment, vull dir que des de petita, sempre m'han ensenyat a ser agraïda amb totes aquelles persones que fan alguna cosa per tu. Per tant, vull agraïr a l'escola Sentfores el fet d’haver-me acollit tant i tant bé, i a la mestra amb qui he estat per ensenyar-me tot el que m'ha ensenyat durant aquest temps,i acompanyar-me al llarg d'aquest primer any de pràctiques. 

Dimarts 20 de maig de 2014

Avui sí, ha arribat el dia. Avui s'acabava l'estada a l'escola. 

Quan he entrat a la classe, he aprofitat que encara no havien obert les portes per donar les gràcies per tot a la meva tutora de pràctiques. La seva resposta ha sigut "gràcies a tu perquè m'has ajudat molt". Un cop he sentit això, me n'he alegrat moltíssim ja que sempre és satisfactori que et diguin que la teva feina ha fet servei. 

Ha sonat el timbre, i com cada dia, teníem els nens i nenes a fora la porta esverats per entrar, i dic esverats perquè realment avui estaven molt esverats. 

Mentre es posaven la bata i guardaven les coses, amb la mestra ens els hem anat mirant mentre que nosaltres també preparàvem les coses, i de cop, hem vist una nena en una cantonada de la classe ballant, uns altres fent una abraçada col·lectiva, una altra nena ens explicava que la seva mare s'havia fet una rascada a la cama, etc. Ens hem mirat amb la mestra i ja hem vist que avui estaven més moguts del compte i que no havíem començat el matí de la millor manera... .

Ha sigut l'hora de fer feina, i tocava fer una prova de nivell com les que han anat fent al llarg d'aquests dies, però aquesta prova ha sigut més llarga que les altres i ràpidament ha sigut l'hora de sortir al pati. 

Tornant del pati, els dimarts sempre ens ve a ajudar la mestra de p3, i un cop érem tots dins la classe, la mestra ha aprofitat per explicar als alumnes que avui era el meu últim dia a l'escola. Realment, no m'agraden els comiats, però aquest encara menys, ja que era la fi d'un període on estava aprenent moltíssim i m’ho estava passant molt bé. 

Els alumnes han callat de cop, i la mestra els ha començat a explicar que jo vaig arribar a l'escola perquè volia ser mestra, però aquell era el meu últim dia i ja era mig mestra després d'estar amb ells. Dit això, els nens i nenes van començar a fer preguntes "I ja no la veurem mai més?", "i si ella marxa amb qui ens quedarem?", "i per què marxa ja?", etc. Un cop contestades totes aquestes preguntes, la mestra els ha dit que m'havien preparat una petita sorpresa, però que per acabar-la de completar, l'hauria de veure...era una foto de tots els nens i nenes de la classe i de la mestra, i faltava que la firmessin tots, així doncs, mentre fèiem classe, la mestra de p3 els ha anat cridant i un per un han anat firmant. Realment, jo no esperava que em fessin res, i m'ha fet moltíssima il·lusió. 

Quan faltaven deu minuts per marxar a casa a dinar, m'han donat el regal embolicat i m'han cantat una cançó. La veritat, no sabia quina cara posar, ja que estava molt feliç però a la vegada no volia deixar tot aquell grup de nens i nenes que m'havien ensenyat tantes coses en qüestió de mesos. 

Al cap de deu minuts, ha sigut l'hora de marxar cap a dinar, i cada un d'ells han anat marxant: uns a menjador, uns a casa amb els pares, i uns a l'autobús per anar a dinar a casa. 

D'aquesta manera, he posat fi a la meva estada de pràctiques a l'escola, cosa que mai oblidaré. 

Dimarts 13 de maig de 2014

Un dia més, però també un dia menys, un dia menys perquè acabi l'estada a l'escola. 

Avui, ja que hem tingut un matí plujós, hem aprofitat l'inici del matí per parlar sobre les patates que tenim plantades a l'hort, ens hem adonat que s'estaven regant amb la pluja, i hem aprofitat per parlar sobre el creixement de les llavors. 

Durant el matí fins l'hora del pati, l'hem dedicat a fer una prova de nivell, i una feina sobre la lectura que vam fer de L'hivern i les formigues de Mercè Rodoreda. Entre la prova, i la feina, els alumnes han acabat esgotats, i per mala sort, avui ha plogut i els alumnes no podien anar al pati perquè estava enfangat....així doncs, ens hem conformat amb que els toqués l'aire al gimnàs. 

Tornant del pati, hem aprofitat per fer la continuïtat d'un projecte que hem estat fent durant tot l'any a partir de frases. Avui ens tocava treballar la part de morfologia,  ens en hem sortit, i els alumnes han fet propostes molt bones en quant a les frases. 

Després de tota una hora de dedicació al projecte, ha sigut l'hora de marxar cap a casa, i així, amb feina fins el capdamunt, hem acomiadat una altra jornada a l'escola. 

Dimarts 6 de maig de 2014

Durant tot el dia d’ahir, als cursos de primària feien les proves de les competències bàsiques, a infantil no era el cas, però igualment a la meva classe de p5 els hi fan unes proves durant tota la setmana, però unes proves diferents i que equivaldrien al nivell de 1r, bàsicament per saber en quin nivell es troben els alumnes de p5.

Els nens i nenes estan fent una prova per dia aproximadament, i com que no estan acostumats a estar tanta estona concentrats sense parlar amb ningú i aïllats els uns dels altres per no copiar, acaben esgotats.

Durant el matí, vam fer una primera prova, i quan vam acabar, els nens estaven molt cansats, i ja va ser hora d’esmorzar i sortir al pati. Un cop els alumnes estaven al pati, amb la mestra vam aprofitar per tractar sobre alguns treballs que haig de dur a terme tenint en compte l’observació de les pràctiques.

Seguidament, ja va sonar el timbre avisant que s’acabava el pati, i vam dedicar la següent estona a treballar la literatura, vam fer un petit resum entre tots d’un conte de Mercè Rodoreda, i a continuació van fer un dibuix imaginant el que més li havia agradat a cadascú del llibre. Realment, van sortir dibuixos molt interessants, i cada dia veig més clar que la imaginació dels infants és infinita i pot arribar a donar molt bons fruits.

Va ser una jornada igual de llarga que les altres en quant a les hores, però se’m va fer una de les més curtes, probablement perquè cada vegada tenim més a prop la fi d’aquests primer any de pràctiques.