Experiment sobre el Racisme

Aquí us deixo un vídeo on podem veure que mentre es doni tanta importància a detalls tant petits com pot ser el color, no avançarem. 

Realment és molt trist que nens i nenes tant petits pensin ja d'aquesta manera. 

Dimarts 25 de març de 2014

Molta gent desordenada sempre comenta que dins del seu desordre hi ha un ordre, però no sempre és cert.

Avui a l'escola, juntament amb la meva tutora de pràctiques (que ja ha tornat), ens hem dedicat a ordenar tot el desordre d'aquests últims dies que ella ha sigut substituida, i ja us asseguro que no hi havia un ordre per enlloc. Així doncs, hem tingut un matí força entretingut. 

A més a més, durant el matí, amb els nens i nenes, hem fet una activitat on hi havia varies sèries de memòria, per tant, es requeria molta atenció i com és normal amb l'edat que tenen, això de l'atenció no ho porten massa bé. Així doncs, a molts d'ells els hi ha costat bastant fer l'activitat. També val a dir, que aquesta activitat no estava ben adaptada al seu nivell, ja que era bastant enrevessada i els hi ha costat força, tant entendre-la com fer-la. 

En la següent activitat que hem fet, hem treballat amb el conte En Ton i la Guida, més conegut com La caseta de xocolata, o Hansel i Gretel escrit pels germans Grimm. Aquest és un conte que agrada molt als nens i nenes de la classe, no sé si és per les llaminadures, perquè desitgen tenir una caseta de xocolata, perquè la madrastra al final del conte es mor, o bé perquè sempre han desitjat fer un caminet amb pedretes blanques per saber el camí per tornar a casa. 

Després d'un matí ple de feina, ens en hem ensortit, ens hem posat les jaquetes i....a dinar!

Dimarts 11 de març de 2014

Dimarts passat, dia 11, teníem moltes feines a fer a l’escola: a part de fer les feines que tocaven, també hi havia alguns nens i nenes que havien d’acabar feines amb retràs d’altres dies i fer les tapes dels àlbums del segon trimestre.

Al arribar, la mestra en comptes de dir-me que preparés les fitxes com jo em pensava que faria, em va dir que les prepararia ella i que jo aniria emportant-me grups de nens perquè anessin acabant les fitxes  que els faltava per fer.

Al tornar del pati, me’ls vaig anar emportant en grups també per fer les portades dels àlbums, uns caimans que ells havien fet la setmana anterior, i els havien d’enganxar en una cartolina mida full A4, dibuixar-hi un riu a sota i un núvol a sobre on hi posava caiman (dibuixat amb pinzell), i la part més difícil per ells era fer les dents al caiman, aquestes dents eren grans d’arròs.

Se’m va passar la jornada amb molta rapidesa, quan em vaig adonar ja era hora de marxar cap a casa i acomiadar-me de la nova mestra que havia arribat la setmana anterior a fer la substitució, però vaig estar molt contenta ja que va demostrar molta confiança cap a mi al deixar-me els grups de nens i nenes per fer la feina sense que ella hi fos. 

Dimarts 4 de març de 2014

Ahir a l’escola va ser un no parar. Dimecres passat es va incorporar la nova mestra substituta de la meva tutora, i ahir només arribar em va explicar tot el que estava previst fer.

Després del pont de carnestoltes, tots els nens i nenes venien esverats explicant de què s’havien disfressat el divendres anterior, per un dia van ser des de “princeses de veritat” fins a “dimonis molt dolents”.

Un cop els vam tenir calmats i vam començar la feina, vam fer la dita del mes de març. Per a algun d’ells aquest mes era molt fàcil d’escriure ja que era el nom de la seva mestra de pràctiques, és a dir, el meu, i una “KKKK” que la gent en deia trencada (escric “KK” ja que ells anomenen les lletres pel so que fa).

Després de mig matí fent feina era hora de sortir al pati, i al acabar, quan tornàvem cap a classe, amb l’altra mestra ens vam trobar tot un mur de caixes a l’entrada de classe, els alumnes al veure’ns les cares ràpidament van explicar-nos que havien jugat a pirates i totes aquelles caixes eren el mur per on es “defensaven” (és admirable la capacitat i la imaginació que tenen els petits per muntar una ciutat de pirates amb mitja hora).

Els petits i petites de P5 fa unes setmanes que van anar al zoo, i des de llavors estan treballant diversos animals, entre ells, el caiman. A la paret que hi tenim abans d’entrar a classe n’hi tenim un de penjat que és molt gran però clar, hi faltava algun suport ja que com deien els nens i nenes “el caiman no vola!”, així doncs, ahir em vaig endur uns quants nens i nenes i entre tots hi vam fer un mural en forma de riu perquè aquest caiman “pogués nedar”.

Un cop que haviem acabat el mural i tots anaven amb les mans ben brutes, la norma principal, com un d’ells va dir, era: “sobretot sobretot no tocar res perquè llavors ho deixaríem tot ben brut i les mestres s’enfadarien!!!”, i així va ser, no van tocat res, i un cop nets vam continuar fent feines fins que va ser l’hora de marxar cap a casa a dinar.

Ahir va ser un no parar, però cada vegada estic més convençuda de que m’ha tocat una classe fantàstica i que dia rere dia estic aprenent moltíssim. 

Aprendre a aprendre

Aquí us deixo un vídeo on hi veiem reflectit les qualitats d'un mestre i les qualitats d'un alumne: