dimecres, 5 de març del 2014

Dimarts 4 de març de 2014

Ahir a l’escola va ser un no parar. Dimecres passat es va incorporar la nova mestra substituta de la meva tutora, i ahir només arribar em va explicar tot el que estava previst fer.
Després del pont de carnestoltes, tots els nens i nenes venien esverats explicant de què s’havien disfressat el divendres anterior, per un dia van ser des de “princeses de veritat” fins a “dimonis molt dolents”.
Un cop els vam tenir calmats i vam començar la feina, vam fer la dita del mes de març. Per a algun d’ells aquest mes era molt fàcil d’escriure ja que era el nom de la seva mestra de pràctiques, és a dir, el meu, i una “KKKK” que la gent en deia trencada (escric “KK” ja que ells anomenen les lletres pel so que fa).
Després de mig matí fent feina era hora de sortir al pati, i al acabar, quan tornàvem cap a classe, amb l’altra mestra ens vam trobar tot un mur de caixes a l’entrada de classe, els alumnes al veure’ns les cares ràpidament van explicar-nos que havien jugat a pirates i totes aquelles caixes eren el mur per on es “defensaven” (és admirable la capacitat i la imaginació que tenen els petits per muntar una ciutat de pirates amb mitja hora).
Els petits i petites de P5 fa unes setmanes que van anar al zoo, i des de llavors estan treballant diversos animals, entre ells, el caiman. A la paret que hi tenim abans d’entrar a classe n’hi tenim un de penjat que és molt gran però clar, hi faltava algun suport ja que com deien els nens i nenes “el caiman no vola!”, així doncs, ahir em vaig endur uns quants nens i nenes i entre tots hi vam fer un mural en forma de riu perquè aquest caiman “pogués nedar”.
Un cop que haviem acabat el mural i tots anaven amb les mans ben brutes, la norma principal, com un d’ells va dir, era: “sobretot sobretot no tocar res perquè llavors ho deixaríem tot ben brut i les mestres s’enfadarien!!!”, i així va ser, no van tocat res, i un cop nets vam continuar fent feines fins que va ser l’hora de marxar cap a casa a dinar.


Ahir va ser un no parar, però cada vegada estic més convençuda de que m’ha tocat una classe fantàstica i que dia rere dia estic aprenent moltíssim. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada